Montserrat, muntanya màgica

És difícil trobar un nom més adient que Montserrat per a la serralada més emblemàtica de Catalunya. Amb les seves formes insòlites de pics arriscats i esquerps penya-segats, el perfil imponent de la muntanya retalla el cel sobre la gran depressió central catalana, fent honor al topònim. 

Malgrat que abunden diferents llegendes sobre la manera com es va formar, el fet és que l’origen de Montserrat es remunta a fa més de 50 milions d’anys, quan aquesta zona era coberta pel mar i hi havia un golf on desembocaven rius que hi deixaven grans masses de còdols. Uns moviments tectònics van fer emergir el massís de sota el mar i el vent i les pluges van ser els elements que van acabar donant-li aquesta espectacular aparença.

Montserrat és una meravella geològica que presenta cims com el popular monòlit del Cavall Bernat, de 1.110 metres, objecte de nombroses anècdotes i llegendes. Un altre cim destacat és el de Sant Jeroni, de 1.236 metres, des d’on es pot gaudir d’una vista panoràmica excepcional que va dels Pirineus al mar i l’illa de Mallorca, si la boira i els núvols ho permeten.

Els caminants que s’animin a fer alguns dels cims de Montserrat, poden descobrir la densa vegetació que creix a la muntanya, poblada sobretot per alzines, si bé també s’hi troben espècies endèmiques, com els teixos, arbres mil·lenaris associats al culte celta.

Si bé la natura ha deixat una empremta única a Montserrat, ha estat l’espiritualitat el que ha acabat de definir-la com a muntanya màgica. Diu la llegenda que l’any 880 uns pastors van veure una gran llum sobre la serralada. Atrets per aquesta llum, es van endinsar al massís fins arribar al que coneixem com a Santa Cova, on van trobar la imatge de la Mare de Déu amb Jesús a la falda, ara coneguda popularment com la Moreneta perquè és de color negre. Van avisar el bisbe de Vic, que va ordenar dur la talla a Manresa. Però va ser impossible moure-la, ja que la imatge es va començar a fer cada vegada més pesant. El bisbe ho va interpretar com el desig de la Verge de romandre a Montserrat i va manar construir-hi una ermita, origen del posterior monestir benedictí i abadia dedicats al culte de la Mare de Déu de Montserrat, lloc de pelegrinatge per a milers de creients, i també de turistes, des d’aleshores. 

Un d’aquests pelegrins va ser l’antropòleg alemany Wilhelm von Humboldt, que el 1803 va dedicar un assaig a Montserrat que va marcar bona part de la fascinació dels romàntics alemanys, com Goethe i Schiller, per la icònica muntanya. Humboldt hi narra l’experiència mística viscuda entre els boscos i les carenes, en una connexió amb la natura que eleva l’ànima de l’home. Una sensació profunda que impacta tot aquell que visita Montserrat.

Ho sabies?

Des de 1977 la muntanya de Montserrat és també un «santuari ufològic» gràcies a Luis José Grifol, que organitza el dia 11 de cada mes albiraments per detectar ovnis en una esplanada propera al santuari.


More information:

Parc Natural de Montserrat
Abadia de Montserrat