1. Gal·la Placídia, una reina romana-visigoda a Barcelona

Una dona que va protagonitzar un autèntic joc de trons a l'Antiguitat. Filla de l'emperador romà Teodosi, es va implicar en la convulsa política de l'imperi al segle V dC. Gal·la Placídia va ser ostatge dels visigots quan aquests van saquejar Roma l’any 410, tot i que va saber guanyar-se el seu respecte. El 414 es va casar amb Ataülf, rei d’aquest poble germànic. Van tenir un fill, Teodosi, i van instal·lar la seva cort a Barcino (Barcelona).

El 415, Ataülf va ser assassinat en una conspiració palatina. El seu fill va morir al cap de poc temps i va ser enterrat prop de Barcelona (algunes fonts diuen que a Sant Cugat). Ella va tornar a la cort del seu germà Honori. Es va casar de nou i va tenir un fill, Valentinià i una filla, Honòria. Quan va morir el seu germà sense descendència, el seu fill fou el nou emperador, però era menor d'edat. Així que Gal·la Placídia va governar com a regent de l'imperi d'occident entre el 425 i el 437.

•  Si vols saber més sobre els romans treu l'agenda perquè l'oferta és ben completa: Al Museu de Mataró podràs visitar Iluro, ciutat romana una exposició permanent sobre el passat de la ciutat. També pots descobrir una vil·la romana al Clos Arqueològic de Torre Llauder i si vols passejar entre les restes romanes de l'antiga ciutat de Baètulo no et pots perdre el Museu de Badalona, una de les superfícies arqueològiques més grans de Catalunya.

2. Ermessenda de Carcassona, una sobirana a la Catalunya medieval

Emperadors, reis, comtes… regnar a l'edat mitjana semblava una qüestió exclusiva pels homes, però algunes dones van estar al capdavant d’estats feudals. Un dels primers exemples que trobem va ser el d’Ermessenda de Carcassona qui va governar sobre bona part de Catalunya durant el segle XI. La seva odissea política va començar quan es va casar amb Ramon Borrell — comte de Barcelona, Girona i Osona—.

Quan aquest va morir en 1017, ella va passar a governar en solitari com a regent durant quatre anys, fins a la majoria d'edat del seu fill Berenguer Ramon. Exercint plenament tasques de govern. Quan el comte va morir, ella va tornar a ser comtessa regent de Barcelona, Osona i Girona entre els anys 1035 i 1039, fins que el seu nét Ramon Berenguer I va tenir edat suficient per a assumir el poder.

• Alguna vegada has desitjat viatjar al passat? Amb les fires i mercats medievals que se celebren durant tot l'any a les comarques de Barcelona pots fer-ho! Transporta't a l'Edat Mitjana i gaudeix d'un dia com els d'abans!

3. Almodis de la Marca i les lleis del comtat de Barcelona

Seguim a l'edat mitjana, i de nou ens trobem amb una història digna de la millor sèrie o pel·lícula d'època. Almodis es va casar amb el comte Ponce III de Tolosa, però, en 1052, ella i Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, es van enamorar. A partir d'aquí va començar una tempestuosa successió d'anul·lacions matrimonials, excomunió del Papa i, fins i tot, una guerra de cinc anys entre cases nobiliàries amb l'honor ferit.

Almodis també destacava a la seva època per ser una dona amb una extraordinària cultura. Gràcies a aquesta formació, va ajudar el seu marit a aconseguir drets feudals sobre comtats com el de Carcassona. A més, aquesta comtessa de Barcelona va col·laborar en la redacció dels Usatges de Barcelona, el gran codi legal de la Catalunya medieval.

• Els castells van ser testimonis privilegiats de l'època medieval i encara amaguen les millors històries entre els seus murs. A l'Alt Penedès pots visitar el Castell de Penyafort i el Castell de Gelida. Al castell de Cardona, a més de les vistes, podràs gaudir d'una visita teatralitzada ideal pels més petits de la família. L'Anoia és, per excel·lència, terra de castells i cada setmana podràs visitar un de diferent i al Maresme trobaràs una obra molt especial: el Castell de Santa Florentina reformat per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner.  

4. Violant Carnera, la injustícia darrere de la cacera de bruixes

 

Entre els segles XIV i XVIII a Catalunya es van viure periòdiques caceres de bruixes. En teoria, es perseguien les adoradores del diable, però, en realitat, era una manera de criminalitzar a les dones que vivien al marge de la societat. Un dels moments culminants d'aquests processos es va viure en 1617 —l'Any del diluvi— quan abundants pluges van causar estralls en els cultius de diverses comarques.

Com era costum, es va culpar a les bruixes de la catàstrofe. Un dels llocs més afectats va ser Castellar del Vallès i es va acusar Violant Carnera d'haver pactat amb el Diable. Va confessar baix terribles tortures i va ser condemnada a la forca. Avui els historiadors consideren que va ser triada com a boc expiatori per ser una dona vídua i sense recursos que vivia al marge de la societat.

• Molts indrets d’Osona, del Massís de Sant Llorenç i rutes del Bages i del Moianès amaguen històries de bruixes però si el que vols és afegir-te a les seves festes nocturnes hauràs de participar del Cau de Bruixes de Centelles, del Ball de bruixes de Viladrau o de  la Fira de les bruixes de Sant Feliu Sasserra. 

 

5. Teresa Claramunt (1861-1912), la lluita pels drets de les treballadores

 

Sabies que la lluita obrera de finals del segle XIX i principis del XX també va tenir protagonistes femenines? A Catalunya, un exemple destacat va ser Teresa Claramunt. En 1883, va organitzar la vaga de les set setmanes, la primera gran mobilització social a Espanya protagonitzada per dones. Reclamaven una jornada laboral de 10 hores diàries (llavors les obreres treballaven fins a 14 hores al dia).

La vaga va fracassar —la reivindicació no s'aconseguiria fins a 1900—, però Claramunt va continuar participant en moltes mobilitzacions socials, com la Setmana Tràgica (1909). En 1892 va impulsar la primera associació feminista en l'estat: la Societat Autònoma de Dones de Barcelona. Aquesta organització reivindicava la participació de la dona en tots els nivells de la vida política i social.

• La indústria va canviar la forma de viure i va transformar la societats. Al llarg dels rius Ter i Llobregat tens la oportunitat de conèixer com era la vida a les colònies industrials i a la xarxa Xatic trobaràs tota la informació que necessites.

 

6. Francesca Bonnemaison, una pionera en l'educació de les dones

 

Francesca Bonnemaison (1872-1949) va encarnar la perspectiva burgesa del feminisme que també aspirava a obtenir més drets per a les dones, però respectant l'ordre social. En 1909, al costat del rector de l'església de Santa Anna de Barcelona va posar en marxa la Biblioteca Popular de la Dona, al carrer de Sant Pere Més Baix. Però aviat aquest centre cultural va demostrar ser molt més que un lloc on acudir a llegir llibres.

Bonnemaison va organitzar un centre educatiu per a les joves de classes més humils. Allí s'impartien formacions d'un alt nivell tècnic i científic en uns anys en què les dones no podien accedir a universitat. Bonnemaison va fugir quan va esclatar la guerra civil, i la diputació de Barcelona va gestionar la Biblioteca Popular a partir de 1941. En la seu original avui es troba l'Espai Francesca Bonnemaison.